La història de Bellmunt del Priorat va indiscutiblement lligada a la història de les mines existents al seu territori, de les quals ja se'n fa esment des de l'antiguitat. Aquestes mines, situades entre el poble i el riu Siurana, foren ja explotades amb tota seguretat durant l'època romana. Fins i tot hi ha possibilitats que els filons a flor de terra fossin utilitzats anteriorment pels pobladors ibers.

El poble i la major part del seu terme foren annexionats a la Cartoixa d'Escaladei molt més tard que altres pobles del Priorat històric. El 1218, l'arquebisbe Aspàrec de la Barca cedí als cartoixans els delmes i les primícies.

A partir del 1553, Bellmunt és agregat a Falset, al qual va pertanyer fins al s. XIX.

A mitjan segle XVIII, les mines que fins aleshores havien estat explotades per particulars que pagaven el delme a l'arquebisbe de Tarragona, que en tenia la senyoria, foren declarades de propietat pública i explotades fins a la Guerra del Francès.

Després de la guerra s'hi feren importants inversions per posar-les de nou en explotació i foren cedides en arrendament.
Durant les guerres carlines, el poble era més aviat favorable als liberals, però com que no comptava amb forces suficients, fou assaltat i ocupat pels carlins de Cabrera l'any 1838, que van treure de les mines el mineral de plom que necessitaven per a la seva fàbrica de municions de Miravet. Després calaren foc a les instal.lacions de la companyia arrendatària, que hagueren de ser abandonades.

A mitjan s. XIX, l'Estat arrendà de nou les mines i això va fer que el poble es recuperés molt aviat dels estralls de la fil.loxera, que tant va afectar els pobles del Priorat.

Durant el s. XX, l'explotació de les mines de plom assolí punts culminants. L'any 1970, ja en plena decadència, les mines encara donaven ocupació a 200 treballadors, però darrerament, i com tantes altres empreses, han hagut de tancar.

Celebren festes el 13 de desembre, festivitat de Sta. Llúcia, i el 28 de desembre, els Sants Innocents. El dia 30 de desembre, últim dia de les festes majors dels Sants Innocents, se celebra un dinar de germanor, amb un menú tradicional: fesols a la cassola i bacallà fregit.

Aquesta festa es coneix com la badejada o festa del bacallà.

L'església parroquial del s. XVIII, neoclàssica, dedicada a la patrona del poble, Sta. Llúcia.

Cal destacar també la Casa Gran, antiga residència dels cartoixans, possiblement del s. XVIII, i el Casal, interessant edifici d'estil modernista.

- Anguera, Pere/M. Aragonés i Virgili.- El Priorat de la Cartoixa d'Escaladei.- Santes Creus: Fundació Roger de Belfort, 1985.

- Asens, Joan.- Guia del Priorat.- Tarragona: Edicions de la Llibreria La Rambla, 1981.